Luciano comida / Vaghelis Iliopoulos
En Michele viu a Trieste, a Itàlia, i en Fotis, a Atenes, a Grècia.
Obligats per les seves professores respectives, comencen a escriure's
cartes amb una mica de mandra. Però poc a poc la complicitat entre ells
augmenta, fins que ideen un pla per poder coneixe's personalment. Però a
vegades les coses es compliquen molt i molt. Correspondència entre dos
adolescents, que s'expliquen les seves trifulgues quotidianes.
Aquest llibre va de dues escoles, una grega i l'altra italiana que volen fer un projecte d'escriure cartes entre els alumnes, per tal que els alumnes grecs aprenguin italià i els italians no facin tantes faltes d'ortografia.
ResponEliminaAixí que comença el projecta d'enviar-se cartes, el Fotis, que es un nen grec, escriu a Michele que es un nen italià. Al principi no es volen parlar gaire perquè els sembla una pèrdua de temps, però desprès es comencen a fer amics, però el projecte d'escriure's cartes entre els alumnes es cancel·la.
Però el Fotis i en Michele es fan tan amics que es diuen el correu electrònic i es comuniquen a fora l'escola pel correu.
Gairebé cada dia s'envien un correu del que els ha passat durant el dia o el que han fet. O bé coses molt importants per ells. També s'envien arxius on expliquen els dies més feliços de les seves vides.
De mica en mica es van fent més amics i van agafant més confiança, fins el punt que el Fotis anirà a Italià a casa el Mhichele. Ve amb l'escola en un concurs que fan d'escacs però en realitat no en té ni dea de jugar a escacs el Fotis.
Però al final va a Italià i quan està allà, li vol fer una broma al Mhichele d'amagar-se i el que aconsegueix, és que el Mhichele, busca al Fotis com un boig, i al final sense voler es cola a dins del vaixell que ha vingut el Fotis i se'n va a Grècia .
Al final no es poden veure i el Fotis està una setmana a casa el Mhichel sense poder-lo veure i el Mhichele està a casa el Fotis sense poder-la veure.
Total, que fan totes aquestes coses per no poder-se veure.
M'ha semblat molt entretingut aquest llibre i m'ha agradat força.
Em sembla molt interessant les coses que s'expliquen entre ells per cartes i pel correu electrònic. Però el millor de tot és el final, que després de fer tot això al final no s'acaben veient i es un final bastant divertit. Perquè tothom s'espera que al cap i a la fi s'acabin veient i malgrat tot no s'acaben veient.
Recomanao el llibre als nois de la meva edat.
De nota li poso un 8.