KATHERINE PANCOL
Després de les desventures que li van trasbalsar la vida a Els ulls grocs dels cocodrils, retrobem ara a una Joséphine més feliç, més independent i una mica més segura d’ella mateixa. Gràcies als ingressos que li ha generat l’èxit inesperat del seu llibre –que la seva germana Iris es va intentar atribuir, pagant la mentida amb una crisi depressiva que va enviar-la de cap a una clínica mental–, l’antiheroïna més cèlebre i entranyable dels últims anys ha canviat de casa i de barri i ha deixat enrere part de la mediocritat que contaminava la seva vida. Lliure, encara tímida i insatisfeta, més espectadora de la vida dels altres que no pas protagonista de la seva, la Joséphine continua la recerca d’aquest gran amor que no acaba d’arribar mai. Vigila molt de prop la seva filla Zoé, adolescent dependent i turmentada, i observa amb distància l’èxit de la seva primogènita, Hortense, que es llança a Londres a una carrera d’estilista de moda. Però la placidesa no està feta per a la Joséphine: ben aviat, una sèrie d’assassinats destrueixen la tranquil·litat burgesa del seu nou barri. Al voltant d’aquesta irresistible i discreta protagonista gira una vegada més un món ple de seductors, traïdors i mentiders, però també de gent generosa i atenta.
Berta Rodríguez ha dit:
ResponEliminaDesprés del primer "best seller": Els ulls grocs dels cocodrils, arriba el segon volum. La vida dels personatges del primer llibre es van desenvolupant al llarg de la història. Cada vida evoluciona més o menys ràpid, fent uns salts més o menys alts, però deixant-nos amb la mateixa intriga i "ganes de més" que en el primer.
L'Hortense ja s'ha fet gran, al igual que la petita Zoé, i això ens transmet més excitació al veure-les envoltades pels problemes característics de l'adolescència: l'amor, el sexe, l'alcohol... les simples ganes de provar tot el que era desconegut fins aleshores.
Per una altra banda, també podem veure com la Joséphine canvia la seva forma de fer i actuar i es transforma en una dona forta i segura de sí mateixa; en un cert sentit, podem dir que ella també creix, però no físicament, sinó d'una manera psicològica.
En definitiva, un llibre gairebé tan bo com l'anterior.