Aquell home vell, dret a la popa del vaixell, és el senyor Linh. Marxa
del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat
per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l'altra sosté una nena
de poques setmanes que s'ha quedat orfe i que es diu Sang diû. El
vaixell arriba al port d'una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de
refugiats. La gent, l'entorn són desoladors. Malgrat tot, el senyor Linh
troba un amic, el senyor Bark, un home gros i solitari. No parlen la
mateixa llengua, però tots dos entenen la música de les paraules i la
timidesa dels gests. El senyor Linh té un cor senzill. Un cor, trencat
per la guerra i el dol, que si encara batega és per la petita Sang diû.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada