dijous, 11 d’octubre de 2012

La nova catacumba

Arthur Conan Doyle

Els tres relats inclosos en aquest volum deixen ben clar que l’univers narratiu d’Arthur Conan Doyle no tenia límits espacials ni temporals. Gràcies a la seua ploma albirem els misteris inquietants de l’antic Egipte, sentim en carn pròpia la foscor colpidora de les catacumbes de la Roma clàssica i ens deixem fascinar per la bellesa traïdora del gat més feréstec de la selva amazònica. Tot un seguit d’emocions fortes que només s’experimenten en situacions extremes i de les quals, com a lectors, no podem ni volem evadir-nos, encara que ens deixen sense alé.

1 comentari:

  1. Un dia John Vansittart Smith, va topar amb un home que, sent anglès, semblava egipci. Els dos homes es van conèixer i van viure junts, moltes aventures emocionants: van descobrir un gat del Brasil tan gros com un tigre, i entre altres aventures, l'última que van tenir junts va ser descobrir una catacumba.

    El llibre no m'ha agradat gaire, quan estava concentrada, sortia una de les paraules que ara ja no es fan servir, i em despistaven. Des de la paraula que m'havia despistat, no he estat tan concentrada i no l'he entès tant.

    Li recomanaria a algú que li agradessin els llibres d'aventures.

    Jo de nota li posaria un cinc, perquè no m'ha agradat molt i gairebé no l'he entès.

    ResponElimina