Se sentia indecís. El costat dret del cervell li deia que ja era
hora d'integrar-se dins la correntia jovenívola i de viure les emocions
pròpies de la seva edat. Però l'altra banda del cervell, segurament la
que agombola la vena per la qual transiten les veus dels complexos, la
part que acoquina, li deia que se n'anes, que darrere de na Margarida
mai no trobaria res de bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada