Passava de la vuitantena i, tot i les xacres pròpies de la edad, encara anava força lleuger. Era llarg,esprimatxat, la pell rosada de la seva cara augmentava el to als pòmuls i a nas. La seva veu era prima, com el seu cos, però l'entonava amb la gràcia d'aquells que han fet de la paraula un plaer per qui tenen la disposició d'escoltar-la
Aquest llibre té 8 contes que explica un noi d'aprop de Calders. Un dels contes que més m’ha agradat ha sigut el primer. Va d'un noi que treballa en un restaurant i va anar a buscar cargols al millor cargolaire del poble, es
ResponEliminavan fer tan amics aquell dia que es va quedar a dormir a casa del cargolaire. Al dia següent quan va arribar al restaurant es va deixar els cargols.
A mi personalent aquest llibre no m’ha agradat gaire, ha estat una mica avorrit, jo no
el recomanaria a ningú.