No es mentien mai; aquesta era una de les regles. Ells n'hi deien apostes, però el que feien era més aviat reptes, juguesques. Al principi, quan van començar la secundària, eren cinc o sis, però ara que ja deixaven l'institut els únics que quedaven del grup eren el Sègol i el Pep. I aquell dia, quan el Pep va llançar la nova aposta al seu amic i li va preguntar què li semblava, la resposta del Sègol va ser clara: "Em sembla que desvaries, això és el que em sembla".
Són un grup d'amics que des que es coneixen es fan apostes, reptes, però amb el pas del temps es van separant pels estudis i les nòvies. Al final només en queden dos junts, el Sègol i el Pep.
ResponEliminaI el Pep decideix fer-li una aposta més difícil de complir que les altres. I el Sègol accepta.
D'aquest llibre m'ha agradat que explica la historia dels dos nois, de perquè prenen les decisiones d'aquesta manera, explica una mica per sobre la seva adolescència.
A mi aquest llibre m'ha agradat molt, i li recomanaria a la gent que li agradin les històries que a la vida també passin.
De nota li posaria un 9