Fosca: aquesta nit no hi ha lluna plena

Care Santos

Hi ha una força capaç de convertir-nos en una altra persona, de capgirar el nostre món: l'amor.Qui s'enamora tria -potser per primer cop- el seu propi camí. Deixa enrere una etapa de la seva vida i obre la porta d'un món estrany i desconegut. Potser ha de vèncer la inseguretat, la solitud, l'estranyesa, per tal de reconèixer-se en els ulls d'una altra persona. Per a mi, aquesta novel·la és molt més que la història de dues criatures de la nit que necessiten trobar-se. És una història que parla de créixer, d'escollir, de buscar -i trobar- el lloc del món que ens pertany i, sobretot, la persona amb qui compartir-lo. És probable que no sigui fàcil, però convé lluitar per allò que de debò val la pena. Ho sé perquè algun cop a la meva vida he estat Abel. I també Olívia.