Kevin Brooks
El ascensor baja todos los días a las nueve. Es la única conexión con
el exterior. A veces lleva comida, a veces no. A veces transporta juegos
horribles... y, en ocasiones, al búnker llegan personas.
Todo depende del humor y las intenciones de El Hombre del Piso de
Arriba, dos de las cientos de cosas que Linus Weems, el primero de los
seis residentes forzosos del búnker, aún no ha conseguido descifrar.
¿Por qué hay cámaras y micrófonos en cada rincón de la vivienda? ¿Hay
algún patrón que relacione a los seis secuestrados, que van desde una
niña pequeña hasta un ladrón drogadicto? ¿Por qué en cada una de las
seis habitaciones se guarda una libreta vacía?
Linus, sabiendo que El Hombre del Piso de Arriba lo ve y lo oye todo,
decide utilizar una de estas libretas para extender la privacidad que
hasta ese momento solo tenía en su cabeza. Al principio, la escritura le
sirve para combatir la soledad, pero termina convirtiéndose en su único
anclaje a la cordura.
Abril Valls ha dit:
ResponEliminaEn Linus és un noi de 16 anys que és segrestat i portat a la força a dins d'un búnker on haurà de conviure amb cinc persones més.
Cap d'ells entén perquè els han tancat allà, no tenen res en comú, ni tan sols viuen a la mateixa ciutat. A dins del búnker la principal prioritat es sobreviure.
Diario del búnker és un llibre que m'ha agradat però sobretot m'ha enganxat moltíssim.
Penso que el personatge principal, en Linus, està molt ben desenvolupat, igual que la resta de personatges, tot i que l'Anya (una de les personatges secundaris) no m'acaba de convénçer del tot ja que no s'explica la seva història tan clarament com la dels altres.
Els espais (dins del búnker bàsicament) estan molt ben ambientats i són molt creïbles.
L'única pega del llibre per a mi, és el final. Sé que és molt realista però jo penso que és massa dur sobretot, sabent que el llibre va dirigit a adolescents.
En definitiva, que m'ha agradat i que el recomano a la gent que els agradi el misteri.
Nota:9