dimecres, 16 de gener de 2013

Francesca

 Francesca  Duranti

Relat autobiogràfic de la infantesa de l'autora a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial. Francesca, filla d'una família de posició benestant, es trasllada de casa amb la intenció d'apartar-se de la guerra i, a la vegada, poder amagar-hi persones de raça jueva i refugiats polítics. Francesca desfila els records d'aquella època amb la peculiar mirada d'una nena. Parla de la relació amb la gent amb qui conviu: dides, cuiners, criats, modistes, així com dels seus pares, amb qui té una relació poc sovintejada. Parla també dels amics refugiats a la casa i a la vegada dóna una versió de les qüestions polítiques provocades per la guerra mateix: el comunisme, el feixisme, l'Església, etc. A l'obra té més importància el pes humà de Francesca, espavilada i càndida a la vegada, que no pas el pes polític de la situació, tràgic i inhumà. Francesca es mira el món des d'una posició de privilegi i pot observar els esdeveniments de lluny estant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada