Josep M. Morreres
En Llorenç torna de matinada a casa després d’una nit
de festa i el que menys s’espera és trobar a aquella noia amagada sota
l’escala de l’edifici, la voldrà ajudar i la deixarà dormir a casa. Ella
és una noia molt silenciosa i reservada i en Llorenç no aconsegueix
treure-li cap informació personal, la noia marxa i en Llorenç
s’entossudeix a buscar-la. No pararà fins que la trobi i descobrirà de
que s’amaga la Rhimou. El bon cor d’en Llorenç i l’atracció que sent per
ella el portaran a iniciar una sèrie de trames juntament amb el seu
millor amic per descobrir el culpable de que la Rhimou sigui perseguida
per la policia.
Després d'una nit de gresca, el Llorenç, al pujar cap a casa, es troba amb la Rhimou, una noia molt guapa, magrebina.
ResponEliminaEl Llorenç intenta ajudar-la per tots costats sense saber fins a quin punt es poden complicar les coses.
Valoració personal:
Pell bruna, és un llibre interessant, que t'aporta alguna cosa més que una història. És un llibre que tothom en pot dir alguna cosa.
L'argument és molt bo, és apassionant! I com molts altres llibres el principi és feixuc, però a mida que vas llegint es va fent més interessant, fins que al final t'enganxes per saber com acaba.
Els personatges, estan molt ben definits, només llegint la descripció ja pots fer-te una imatge mental de cadascú d'ells. El personatge de la Rhimou m'agrada molt, ja que al principi et fas la idea de que és una noia molt silenciosa i reservada, però a mida que llegeixes és tot el contrari, és una noia d'acció.
El ritme és bastant àgil, no hi ha molt de guió, però en hi ha.
Tota aquesta història passa a la ciutat.
I el llenguatge per acabar, està molt bé, un vocabulari digne per els 14 anys.
El recomanaria a la gent que li agraden els misteris, l'amor i l'acció.
La meva nota és un: 10