dijous, 6 de febrer del 2014

El meu germà Pol

  Isabel-Clara Simó

Pol té vint-i-nou anys i té la síndrome Down. És com  una criatura petita però amb un cossot enorme. La mama se'n queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome Down, però que a ella li ha tocat l'excepció,  i aleshores sospira. I no és que no sigui dolç, però també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tingui la intel·ligència que tingui, té virtuds i defectes.

3 comentaris:

  1. Aquest llibre tracta d'una nena de 12 anys que viu amb els seus i el seu germà. El seu germà pateix la malaltia de la Síndrome Down. La seva mare el tracta bé, en canvi el seu pare, quan s'enfada, el comença a cridar i a dir-li coses que no li tindria que dir. Pol té 29 anys i cada 1 dia a la setmana va a un taller amb un amic a construir alguna maquinària nova. Això, als pares d'en Pol, els hi sembla molt bé ja que així ells poden descansar mentre fan els treballs de la casa. Pol, un dia decideix posar-se una arracada i la Mercè un piercing al melic. Finalment, Pol pensa millor i decideix no fer-se'l, però la seva germana sí. També explica moltes més històries sobre aquest agran família.

    ResponElimina
  2. Aquest llibre ha estat bastant bé, ja que et fa sentir que tot és superable encara que tinguis una malaltia crònica com és la Síndrome de Down. També expressa la paciència i la mentalitat que té la Merxe, ja que ha de ser madura amb ell tot i ser mes petita que ell i també vigilar el seu vocabulari i la forma de dir les coses per no ferir-lo,

    ResponElimina