diumenge, 30 de novembre de 2014

Battle Royale


battle royale-koushun takami-9788408113119

KOUSHUN TAKAMI

El esperado clásico de culto que inspiro Los juegos del hambre. Para controlar a la población, cada año escogen un grupo de alumnos al azar para que luchen a muerte. 42 estudiantes encerrados en una isla. Todo está permitido para ganar. Empieza el juego. Empieza Battle Royale.

7 comentaris:

  1. Miquel Gaja ha dit:

    El llibre comença que tots els alumnes de tercer d'un institut de la Xina va de colònies i sense que ells ho sàpiguen han estat triats per una batalla entre ells i haver-se de matar uns als altres (tipus els "Jocs de la Fam") però amb la diferència de que ells tenen armes de foc. Des del principi passen tot tipus d'experiències molt emocionants.

    La veritat és que quan un amic meu me'l va deixar estava molt motivat i pensava que seria molt divertit però la veritat és que no ho és tant. A més a més, el llibre també és en castellà i jo mai m'havia llegit mai un llibre en castellà. L'espai on passa la història està molt be, ja que tenen cases, infermeries i diversos edificis més. El tema de la lectura és guerra i confussió. La veritat és que fins ara m'està agradant, però és una mica lent i no passen gaires cosses. Els personatges estan molt bé, son esportistes i molt bones persones, un dels protagonistes és molt atlètic i l'altre te molta cultura general i sap fer moltes coses. D'altre banda la protagonista no ha fet gran cosa encara però està bé també.

    Jo en aquest llibre, fins on he arribat, li poso un 7.

    Jo no el recomano, ja que és molt lent i no gaire interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets un raciste, a tú no et va agradar perquè els noms estaven en japonesos.
      Fora la discriminació racial. Aquest llibre no és tipus ''els jocs de la fam'', sinó que ''els jocs de la fam'' és tipo Battle Royale. Informa't.

      Elimina
  2. Jaume Ribó ha dit:

    Aquest llibre m'ha agradat molt ja que em vaig quedar "pillat" des de el principi ja que tens intriga i no només explica la historia del protagonista. També es molt descriptiu ja que si algú li clava una destral a la panxa explica com regalima i quin soroll fa... i t'ho imagines exactament com està escrit.

    Jo li poso un deu

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt perquè es un tema molt bò, els personatges són ben detallats i reals, es amb castellà i em dona igual si es amb català o castellà, avegades hi han capítols que només es barallen però no està mal explicat, no hi han il·lustracións però hi ha cómic i dues películes.

    De nota poso un 10.

    ResponElimina
  4. Titol: Battle Royale
    Editorial: Boket
    Breu resum: A la República del gran Orient Asiátic, que és Corea del Nord extesa, cada any cinquanta classes per separat participen al Programa, que deixen als estudiants a una illa amb armes i s'han de matar fins que en quedi nomès un.
    Opinió personal: Al principa quan fa la presentació no m'ha agradat gens perquè tot són tópics d'una classe però mès endavant, quan comença el joc està molt bé. Al autor li agrada molt descriure les escenes de violència, és una mica morbós. Si que animo a llegir el llibre, peró a partir de la pàgina 48.

    De nota li poso un 2'7, m'ha agradat bastant, sí sí.

    ResponElimina
  5. Els joves de la República del Gran Orient Asiàtic creixen en un estat totalitari i controlador que promou la violència i la competitivitat. Per això es va crear el Programa: l'elecció de 50 classes de tercer de secundària. Cada una d'aquestes classes és aïllada en una illa, sense poder-ne escapar o comunicar-se amb l'exterior, tot això partint de l'objectiu principal que és obligar als estudiants a matar-se entre ells fins que en quedi un. El Programa va ser ideat per a ser una mesura de control de rebel·lions i per mantenir a la població terroritzada, sota el control màxim del govern.

    Abans de llegir aquest novel·la em vaig llegir els Jocs de la Fam, una trilogia de la mateixa temàtica, per això pensava que no superaria la història anterior, però em vaig equivocar. Aquest llibre enganxa des de les primeres pàgines, encara que tingui unes 700 en total. És molt difícil parar de llegir un cop has començat. Mai m'hauria imaginat que una novel·la tant detallada, que explica la vida de 42 estudiants, pugui ser tant addictiva. El que també m'ha fascinat, és la manera tant gràfica amb la qual descriu les emocions i la mort dels alumnes, mentres llegeixes et sents com si estiguessis al cap del personatge i poguessis veure el mateix que ell/ella. Relacionat amb l'últim que he dit, m'encanta que la història sigui explicada des de punts de vista diversos, la converteix en una novel·la doblement més emocionant.
    Li poso de nota un 10.

    ResponElimina